Mostrando entradas con la etiqueta mantra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mantra. Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de febrero de 2016

Meditar sin esforzarse.

Sentarse en meditación es fluir como hace un río y, hay dos cosas que son absurdas cuando nos encontramos en medio del cauce, nadar contracorriente y empujar el río abajo, en ambos casos lo único que cosecharíamos es un cansancio descomunal. Basta con relajarse. Relajarse no es sólo aflojar el exceso de tensión de la musculatura o soltar las articulaciones; tiene que ver con un estado de ánimo, con una actitud de abandono. 

Cuando nos sentamos a meditar tratamos de sentarnos sin más y, para ello, no es necesario llevar más carga de la cuenta, dejamos en el perchero nuestra mochila de responsabilidades y preocupaciones. No necesitamos, para el caso, ningún kit de supervivencia. Simplemente sentarse con un ánimo tranquilo termina por resolver el exceso que practicamos en una vida dentro de una sociedad acelerada y acumulativa. 

El mismo alimento que tomamos cada día nos nutre pero también nos ceba cuando comemos en exceso o nos daña cuando nuestra alimentación es desordenada. Bastaría, todo el mundo lo sabe, con dejar de comer unos días o, al menos, hacer dieta una temporada, para restablecer el equilibrio perdido. Si el ayuno es la respuesta puntual a la dieta, el silencio y la quietud lo es a un desorden con respecto a nuestras habladurías y manipulaciones. 

Dejar de hacer es una manera de desactivar la acción precipitada, condicionada o ignorante que tantos reveses nos trae luego y que, a regañadientes, muchas veces no queremos admitir. Sentarse relajadamente es una buena respuesta a ese exceso en el hacer. Podemos aflojar el cuerpo y soltar las manos, esas manos tan habituadas a coger y soltar, a retorcer y enderezar, en definitiva, a manipular la realidad. 

No podemos meditar con el cuerpo tenso y la mente ávida, hemos de aprender a relajarnos. Drenar el exceso de tensión y ponerse en una actitud de disponibilidad. Nos ayuda la postura vertical y nos favorece la respiración lenta, también abre el camino las técnicas de visualización y la concentración relajada y atenta. 


Meditación Síntesis. Julián Peragón.




domingo, 10 de mayo de 2015

El centre.






No m'interessa saber com et guanyes la vida. Vull saber què anheles i si t'atreveixes a somniar amb el que el teu cor anhela. 

No m'interessa la teva edat. Vull saber si t'arriscaries a semblar un babau per amor, pels teus somnis, per l'aventura de ser viu. 

No m'interessa quins planetes es troben en la quadratura amb la teva Lluna. Vull saber si has arribat al centre de la teva tristesa, si les traïcions de la vida t'han obert o si t'has pansit i tancat per por a patir nous dolors. 

Vull saber si pots sobreviure amb el dolor, amb el meu o el teu, sense provar de dissimular-lo, d'atenuar-lo ni de posar-hi remei. 

Vull saber si pots experimentar amb plenitud l'alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb frenesí i deixar que l'èxtasi et penetri fins a la punta dels dits dels peus i de les mans sense que la teva prudència et cridi a tenir cura, a ser realistes, a recordar les limitacions pròpies de la nostra condició humana. 

No m'interessa saber si el que m'expliques és cert. Vull saber si pots decebre una altra persona per ser-te fidel; si podries suportar l'acusació de traïció i no trair la teva ànima...

Vull saber si pots veure la bellesa, encara que no sigui agradable, cada dia, i si pots fer que la teva vida sorgeixi de la seva presència. 

Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu i el meu, i dret a la riba del llac cridar-li a la forma argentada de la lluna plena: "Sí"!

No m'interessa saber on vius ni quants diners tens. Vull saber si pots llevar-te després d'una nit d'afliccions i desesperança, esgotat i macat fins als ossos, i fer el que calgui per alimentar els teus fills.

No m'interessa saber qui coneixes ni com has arribat fins aquí. Vull saber si et quedaràs al centre del foc amb mi i no el defugiràs.

No m'interessa saber on ni amb qui vas estudiar. Vull saber què et sosté, des de l'interior, quan totes les coses s'ensorren. 

Vull saber si pots estar sol amb tu mateix i si de veritat aprecies la teva pròpia companyia en moments de buit. 

Oriah Mountain Dreamer