Presència.

Caminants entretingudes entre paraules de records. Observadores de miratges. Mirades al paisatge, còmplices, acompanyades, de la mà, acompassant.  

Despertant d’una migdiada càlida que podria resultar eterna fins dir prou. Sentint el retruc de quelcom endins que fa créixer les ales i diu que és hora de volar més amunt de nosaltres mateixes. Obrint canals invisibles que escapen de la raó. Procurant silencis que van al ritme del cor. Intercanviant existències passades i futures, mentre les anclem al present. 

Uns arbres que observen amb discreció i respecte. Els ocells que voletegen humilment, sense esperar que ningú els miri encisat pel seu vol. Cada partícula col·locada allà on li pertoca per qui les pugui veure, i per qui no. 

Ens aturem i ens avoquem. Ens asseiem com si aquell racó de bosc fos el nostre tron. Sense judicis ni miraments fem una operació a cor obert. D’aquelles que despullen, que baixen resistències, que ajuden a fer sortir el més real. Paraules intercalades enmig de molts sentiments. Comprensió mútua de la duresa i de la plenitud de la vida. Sensació de sentit i direcció en el camí, sigui quina sigui. Aturar-nos enmig del frenesí i decidir no només sentir, sinó escoltar. 

Com un joc de realitats paral·leles el temps s’atura i l’espai desapareix. La sensació de reviure alguna cosa que ja havia estat i que torna a ser.  L’emergència efervescent d’una màgia inexplicable. Una espontaneïtat meditativa. Rebre una abraçada d’alguna cosa més gran ens converteix en petites i gegants a la vegada, recordant-nos que aquesta Presència hi és i que, nosaltres, som amb ella. 

Gràcies.