Cuando ya no te inquiete lo que pase contigo...
Cuando te quede claro que esta vida es un juego...
Cuando a aquel que te agravia no lo veas como un enemigo...
Cuando ya no le busques distracciones al ego...
Cuando por igual trates el triunfo y la derrota...
y entiendas que las cosas no son lo que aparentan...
Cuando igualmente aprecies la flor que no se nota...
y lo bellos jardines que a veces se presentan...
Cuando mires al mundo lleno de compasión
por aquellos hermanos que han elegido el drama...
pero a la vez comprendas, que al abrirse el telón,
son solamente actores de una infinita trama...
Cuando ya no te tomes ninguna cosa en serio...
Cuando ya no interese ni ser juez... ni ser parte...
Cuando poses tus ojos de lleno en el misterio,
y sientas que no hay nada que pueda lastimarte...
Y ya no te preocupe abandonar tu traje
con ese desapego del que a nada se aferra...,
celebraré tu vida, compañero de viaje...,
bendito Ángel Humano caminando la Tierra...
-Jorge Oyhanarte-
miércoles, 24 de junio de 2015
domingo, 14 de junio de 2015
Buscant-me.
La Creativitat ha de sortir sense ser pensada. Ni tan sols buscada.
Quan hi ha intenció ve de la ment. I llavors, ja no és del tot pura ni neta.
Vull deixar-me anar, obrint-me sense esperar, i que el Res em penetri per sentir el Tot.
I en el Tot, trobaré i encaixaré paraules i mots, sons i sorolls, murmurs i Silencis.
Em trobaré sense buscar-me. Des d'una posició d'abans de la meta de sortida, contemplaré apacible els trams del camí. M'espantaré el menys mínim a l'apreciar el Maya en totes les coses.
L'equanimitat aplaca els ànims i aguditza els sentits. Doncs no hi ha res que no vulgui ser vist ni sentit. Tot es contempla com a part inalterable d'un tot perfecte, immaculat.
Mentrestant, demano estar connectada a qui sap on. Que tanqui els ulls i percebi l'infinit dins meu. Llavors, en obrir-los, sigui capaç d'estimar les coses finites perquè, al cap i a la fi, són les meves companyes en aquesta transició de la meva ànima.
En aquest Aquí i Ara.
Namasté...
Quan hi ha intenció ve de la ment. I llavors, ja no és del tot pura ni neta.
Vull deixar-me anar, obrint-me sense esperar, i que el Res em penetri per sentir el Tot.
I en el Tot, trobaré i encaixaré paraules i mots, sons i sorolls, murmurs i Silencis.
Em trobaré sense buscar-me. Des d'una posició d'abans de la meta de sortida, contemplaré apacible els trams del camí. M'espantaré el menys mínim a l'apreciar el Maya en totes les coses.
L'equanimitat aplaca els ànims i aguditza els sentits. Doncs no hi ha res que no vulgui ser vist ni sentit. Tot es contempla com a part inalterable d'un tot perfecte, immaculat.
Mentrestant, demano estar connectada a qui sap on. Que tanqui els ulls i percebi l'infinit dins meu. Llavors, en obrir-los, sigui capaç d'estimar les coses finites perquè, al cap i a la fi, són les meves companyes en aquesta transició de la meva ànima.
En aquest Aquí i Ara.
Namasté...
lunes, 8 de junio de 2015
Lo simple i ordinari.
Començo la setmana amb les paraules d'Osho. Sovint en els petits gestos, en els silencis i sospirs, en les mirades fugaces, en el desmai d'una fulla quan cau de l'arbre... s'hi amaguen els més preuats secrets de l'existència. Només hem de Ser-hi per descobrir-los.
"Algunes vegades passa que et tornes Un, en alguns extranys moments. Observes l'oceà, el tremendament salvatge que és, i de repent oblides la teva divisió, la teva esquizofrènia, et relaxes. O, caminant pels Himalaies, veient la neu verge dels seus cims, de cop t'envaeix una sensació de tranquil·litat, i deixes de necessitar ser fals perquè no hi ha cap altre ésser humà davant el qual ser-ho. Et sents en harmonia. I, escoltant una música preciosa, et sents Un.
Sempre que en qualsevol situació et tornes Un, una pau, una felicitat, una benedicció et rodeja, sorgeix en tu: et sents ple.
No és necessari esperar aquests moments: aquests moments poden convertir-se en la teva vida ordinària. Aquests moments extraordinaris poden tornar-se moments ordinaris. Aquesta és l'intenció del zen. Pots viure una vida extraordinària dins d'una vida ordinària: tallar fusta, preparar llenya, portar aigua del pou; pots estar tremendament en pau amb tu mateix. Fregar el terra, preparar el menjar, rentar la roba... Pots estar perfectament en pau, perquè tot el tema té a veure amb dur a terme la teva acció de manera total, gaudint amb ella".
Osho.
lunes, 1 de junio de 2015
El Despertar.
Si ya has despertado y ves como duermen los demás a tu alrededor, entonces camina de puntillas, respeta su sueño y descubre la perfección de sus propios tiempos, así como fueron perfectos los tuyos.
Cuando ellos abran los ojos, el fulgor de tu brillo les ayudará a desperdar sin necesidad de que hagas nada.
Si aún duermes, reléjate y disfruta tu sueño, estás siendo mecido y cuidado.
Despertar no es un acto de magia, aunque llena de magia tu vida.
Despertar no tiene nada que ver con el mundo externo, aunque todo lo que te rodea parece tener un nuevo brillo.
Despertar no cambia tu vida, si bien sientes que todo ha cambiado.
Despertar no borra tu pasado, pero al mirar atrás lo percibes como la historia de alguien muy querido que aprendió muchas cosas, pero sientes que ese alguien ya no eres tú.
Despertar no despierta a tus seres queridos, pero ellos se ven más divinos ante tus ojos.
Despertar no sana todas tus heridas, pero ellas dejan de gobernarte.
Despertar no te hace más popular, pero ya no volveras a sentirte solo.
Despertar no te embellece ante los demás, pero te hace perfecto ante tu propia mirada.
Despertar no te da más poder, pero descubres el poder que tienes.
Despertar puede que no disuelva los barrotes de tus cárceles, pero te da la libertad de ser tú mismo.
Despertar no cambiará el mundo, al menos de repente, pero te cambiará a ti.
Despertar no te quita responsabilidad, muy por el contrario, te da conciencia de las consecuencias de tus actos y elecciones.
Despertar no te hace tener siempre la razón, más bien ya no sientes la necesidad de tenerla.
Despertar es amarte a ti mismo, con tus límites y con tus experiencias, es amar al otro como parte de tu ser y es amar a la existencia.
Permítete disfrutar de la experiencia de ser ese Ser maravilloso que ya eres.
Tu vida es un Acto Sagrado pues es la creación del Dios que hay en ti, que eres tú
Cuando ellos abran los ojos, el fulgor de tu brillo les ayudará a desperdar sin necesidad de que hagas nada.
Si aún duermes, reléjate y disfruta tu sueño, estás siendo mecido y cuidado.
Despertar no es un acto de magia, aunque llena de magia tu vida.
Despertar no tiene nada que ver con el mundo externo, aunque todo lo que te rodea parece tener un nuevo brillo.
Despertar no cambia tu vida, si bien sientes que todo ha cambiado.
Despertar no borra tu pasado, pero al mirar atrás lo percibes como la historia de alguien muy querido que aprendió muchas cosas, pero sientes que ese alguien ya no eres tú.
Despertar no despierta a tus seres queridos, pero ellos se ven más divinos ante tus ojos.
Despertar no sana todas tus heridas, pero ellas dejan de gobernarte.
Despertar no te hace más popular, pero ya no volveras a sentirte solo.
Despertar no te embellece ante los demás, pero te hace perfecto ante tu propia mirada.
Despertar no te da más poder, pero descubres el poder que tienes.
Despertar puede que no disuelva los barrotes de tus cárceles, pero te da la libertad de ser tú mismo.
Despertar no cambiará el mundo, al menos de repente, pero te cambiará a ti.
Despertar no te quita responsabilidad, muy por el contrario, te da conciencia de las consecuencias de tus actos y elecciones.
Despertar no te hace tener siempre la razón, más bien ya no sientes la necesidad de tenerla.
Despertar es amarte a ti mismo, con tus límites y con tus experiencias, es amar al otro como parte de tu ser y es amar a la existencia.
Permítete disfrutar de la experiencia de ser ese Ser maravilloso que ya eres.
Tu vida es un Acto Sagrado pues es la creación del Dios que hay en ti, que eres tú
Depak Chopra
Suscribirse a:
Entradas (Atom)