Quan hi ha intenció ve de la ment. I llavors, ja no és del tot pura ni neta.
Vull deixar-me anar, obrint-me sense esperar, i que el Res em penetri per sentir el Tot.
I en el Tot, trobaré i encaixaré paraules i mots, sons i sorolls, murmurs i Silencis.
Em trobaré sense buscar-me. Des d'una posició d'abans de la meta de sortida, contemplaré apacible els trams del camí. M'espantaré el menys mínim a l'apreciar el Maya en totes les coses.
L'equanimitat aplaca els ànims i aguditza els sentits. Doncs no hi ha res que no vulgui ser vist ni sentit. Tot es contempla com a part inalterable d'un tot perfecte, immaculat.
Mentrestant, demano estar connectada a qui sap on. Que tanqui els ulls i percebi l'infinit dins meu. Llavors, en obrir-los, sigui capaç d'estimar les coses finites perquè, al cap i a la fi, són les meves companyes en aquesta transició de la meva ànima.
En aquest Aquí i Ara.
Namasté...
Quan la creativitat surt sense ser pensada com tu dius, és fruit de la inspiració. La inspiració és única i irrepetible. És la pura connexió amb el micro i macro cosmos, sense dubte. Fa pocs dies vaig escriure això i va ser la meva frase del dia: "No hi ha cap dia desaprofitat, però el que m'inspiro..."
ResponderEliminar