domingo, 29 de diciembre de 2013

Els bons propòsits.


S’acaba l’any i restem a l’espera d’alguna cosa nova. Que prengui nova forma, nou color, nova aroma... la nostra vida, el nostre voltant, el nostre sentit. Ens plantegem i replantegem si això, el que sigui que és això, ens val o no ens val, si és moment de canviar o més val quedar-se així. 

Davant l’experiència d’un nou començament, em poso davant el mirall i observo la meva pell, els meus ulls i la meva boca. Els meus cabells. Miro al fons de la meva mirada i dic: qui hi ha aquí? Em despullo com una taronja que ha de ser menjada i ja no serveix la seva carcassa. Totes les capes i capes es dilueixen en el no res per deixar pas a lo més essencial en un instant present que és l’ara. 

I, llavors, en aquest ara, res queda i res s’espera. La vida hi és i això ja és molt. M’adono que cada passa m’aproparà més o menys a mi si decideixo actuar al son de l’ànima o no. L’ànima que és el cor, que és la intuïció, que és la veu que fluixet i a cau d’orella dóna sovint missatges que, tan delicats, a cops no són escoltats. 

Que els bons propòsits surtin de lo més essencial d’un mateix és el més important. Que facin tremolar, vibrar, somniar. Des de les coses més simples a les més complexes, que siguin sortides d’un i no introjectades pel nostre voltant. Si som adults, si som persones, tenim la responsabilitat d’anar-nos convertint en nosaltres mateixos cada dia, pas a pas. I que això ho acompanyem d’anhels interns que vulguem materialitzar és una guia important en aquest camí. 

Aquests són els propòsits que es fan realitat. Aquells de quan un s’asseu davant un foli en blanc, tanca els ulls i respira uns instants. Aparta la raó i expressa la veritat. Llavors, com una mena de corrent interna fa agafar el bolígraf i dicta allò més essencial  en aquell moment. No hi ha pressa, no hi ha pressió. Recordeu que primer ens hem mirat al mirall i ens hem descarregat del que ja no valia.

Deixem aturar l’espai, el temps, i sostinguts en el buit permetem deixar sortir allò nostre, meu, teu. Allò que si surt farà que cadascú deixi la seva petjada única en aquest trajecte de vida. I això, no només et beneficiarà a tu. Serà un bé per a tots. Perquè quan tu canvies, canvia el món.


Bona entrada a l’any nou!

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario